Duc un temps sense comparéixer davant esta tribuna, qüestions de la vida diaria, pero això no vol dir que la ment no estiga plena de reflexions, encara que tampoc no totes són traslladables a esta finestra.
Precissament, des de fa temps, estic mirant la manera d’abocar estes paraules aci, pero no trobava el moment, ni la forma correcta, ni l’he trobada encara, pero he de posar-les negre sobre blanc perque no poden estar encercolades per molt més en la meua ment.
En 1999 Unió Valenciana es queda fòra de les Corts Valencianes per unes dècimes coincidint en el temps en un intent de dotar al partit d’uns fonaments ideològics més enllà de l’afirmació del seu líder carismàtic, Gonzàlez Lizondo, quan digué que el programa de UV era l’Himne de Valéncia. La pèrdua de representació en les Corts no a soles representà la paralisació d’este procés, sinó l’acceleració de la desaparició del proyecte polític junt a atres raons que pot ser analisarem en atra ocassió.
Pràcticament paralel al devallament electoral de UV trobem l’aument del BLOC que d’alguna manera intenta agarrar el testic del valencianisme en la seua estratègia d’aproximació a plantejaments més arrelats en la societat i que s’ha conegut com a valencianisme de construcció o valencianisme taronja. Pero, tot i esta evolució, el BLOC es queda fòra de les Corts en 2003, també per unes dècimes encara que aplega als 299 regidors i es convertix en la tercera força política valenciana a nivell municipal. A partir d’ahí, el BLOC pareix girar de nou la vista a les essències i a l’esquerra i en el 2007 es presenta junt a Esquerra Unida, mantenint el poder municipal pero empijorant clarament els resultats autonòmics, encara que la suma li otorgue un parell de diputats en les Corts.
El BLOC, després de les eleccions valencianes, ha començat a parlar del tercer espai. Ha abandonat la coneguda com a tercera via, per a voler ocupar eixe tercer espai a l’esquerra del PSOE. D’esta manera eixa espai taronja queda orfe d’un referent important i conegut, tot i que atres partits com Opció Nacionalista Valenciana podriem estar en disposició d’ocupar-ho políticament parlant.
L’abandonament dels partits polítics que fins ara han representat al valencianisme d’este espai, no vol dir que estiga buit. Trobe que som un bon grapat de persones els qui, provinents de diferents sensibilitats i posicionaments, volem tindre un referent polític dins dels paràmetres del valencianisme de construcció, taronja o superador de conflictes.
És cert que tenim dos qüestions que impedixen que esta realitat siga més visible. Una seria que, venint de diferents sensibilitats encara no s’ha trobat la manera de tindre un sentiment grupal, associatiu, una conciència de pertenéixer a una mateixa realitat. La segona està relacionada en l’inèrcia i la por. Eixir de la pròpia realitat, per molt poc confortant que resulte, sempre és complicat i més quan no se sap molt bé cap a on caminariem. La por a lo desconegut és molt humana, pero véncer la por pot ser l’inici d’una realitat millor. Està en les nostres mans.
agulla de bitàcola 
Deixa un comentari