(Text i fotografia de la meua “actuació” en el café teatre de la falla Cronista
de Torrent el 7/06/2013 De regal tres poesies satíriques)
Benvolgut President, Estimada Fallera Major, Amats Vicepresidents, Membres de Junta Local Fallera de Torrent, Artistes Fallers, Tresorer, Honorable Lotera, Delegada d’infantils, Delegada d’Activitats Diverses, Fallers i Falleres tots, molt bona nit.
En este marc incomparable del Casal de Les Terretes de la falla Cronista de Torrent he vingut a reivindicar que la Junta Local em faça un concurs de declamació per a fallers majors, perque, com ningún no pot dubtar de les meues facultats per a declamar poemes en esta veu que Deu m’ha donat, vull guanyar un premi per a la meua comissió, que també tinc dret, pero el problema el trobe en que el concurs de declamació només és per a menors de 14 anys, i clar, és evident que tinc alguns anys més.
Per això, des d’esta tribuna, reivindique el concurs de declamació per a fallers majors i no hi ha millor manera de reivindicar-lo que declamant davant de tots vostés. Clar que com som majors, no tinc més remei que llegir les poesies, perque donada la meua falta de memòria per l’edat, he de recolzar-me en les fulles escrites. I vostés podrien pensar que això no és declamació i que si els infantils estan obligats a fer-lo de memòria, els majors també; pero no, perque el concurs de declamació per a fallers majors, seria llegit i aixina li ho farem saber a la Junta Local
Sense més preambuls passem a declamar i com, estem reivindicant als fallers d’una determinada edat, els poemes que vaig a llegir estan dedicats a les persones entrades en anys.
El primer poema es titula:
HI HA UNA POR ANCESTRAL:
QUE NO S’ENVOLE EL PARDAL
i està dedicat a totes les persones que es preocupen per la vida d’animalets com els pardals
Els senyors ecologistes
amants de lo natural
es posen molt alarmistes
per no dir que pesimistes
quan no s’envola el pardal
Tenen prou preocupació
per este acontenyiment
puix el pardal a l’acció
no ha passat de l’intenció
per molt que li pose esment
El menjar se l’han canviat
aportant-li vitamines
pero al pobre desgraciat
el problema no han paliat
ni receptant-li aspirines
Menja una nova esquellola
que han creat de color blau
i en principi sí que vola
pero en quant el bec redola
cap a terra en picat cau
I és que al nostre paixarell
encara que l’apuntales
des de que s’ha fet més vell
no té força en el fusell
per a menejar les ales
Se nos ha fet un baldraga
quan se posa a alçar el vol
en tots els intents naufraga
les seues ales no embraga
convertint tot en un dol
No s’alça ni un pam de terra
si torna a fer un intent
no té el cos ganes de guerra
perque el motor sempre li erra
quan les ales van batent
No troba motivació
per a mirar cap al cel
puix la seua disfunció
no veu mai la solució
ni posant-li tot el fel
Per això els naturalistes
no saben qué poden fer
ni tan sol els optimistes
que no tenen ya més pistes
per a complir el deler
I és que quan l’au s’envellix
la força se’n va esfumant
pels anys el bec s’encollix
com l’aleteig no florix
les ganes se’n van volant
El segon dels poemes que tinc el gust de declamar per a este públic tan entés es titula:
DAVANT LA FLUIXEA TRÀGICA
L’INVENT DE LA PASTILLA MÀGICA
I està dedicat a tots eixos pobres farmacèutics que no cobren i no poden provisionar-se de medicines. Pobrets, quina llàstima
Abans quan nos apretava
el tema que tu ya saps
ningú a pensar se parava
ni tampoc nos molestava
molt de temps en nostres caps
Això que tu estàs pensant
ho feem on nos agarrara
perque ningú no era sant
i calia anar deixant
que el propi cos s’aliviara
En el cau dels animals
o a on s’aventa la palla
o darrere dels rosals
eren els llocs més normals
per a fer lo que se calla
Tot funcionava correcte
no teniem cap problema
ni patiem cap defecte
el ser jove en este aspecte
nos facilitava el tema
Pero en fer-se més majors
els problemes mampregueren
començaren els errors
es griparen els motors
i els dubtes aparegueren
Vergonyosos al doctor
anem a per la recepta
per a vore si el rotor
arranca sense cremor
i la medicina accepta
Només prendre la pastilla
el cos torna a funcionar
Del tamany de la llentilla
és com tindre la manilla
per a poder trucar
Segur que truques, tranquil,
puix és màgica la cosa
les ganes te posa a mil
i fa que ixca l’alfil
quedant-te com una rosa
L’embruix de la medicina
fa que pugues consumar
¡Beneïda l’aspirina!
Puix et fa eixir la tonyina
acabant per… ¡defecar!
És que d’això se tractava
d’anar al bany normalment
¿De qué penses que parlava?
Si creies que això pensava
és que tens molt mal la ment
Tu sí que estàs enchisat
per una màgia gorrina
no me sigues malpensat
i per ser un rellepat
ves, pren eixa medicina
I per últim, en esta mostra de poemes de majors i com que millor és una fugida a temps que una derrota, acabaré en este poema titulat
SER MÉS JOVE I COMPLIR ANYS
O ÉS MENTIRA O SÓN ENGANYS
dedicat a tots aquells i aquelles que alegren la vista dels qui tenim ulls per a mirar
Una moda molt estesa
i que queda ben palesa
en els cossos de la gent
és anar rejovenint
quant més anys se van complint
en un milacre patent
Van sumant operacions
que provoquen mutacions
en els hòmens i les dones
que mirant fotografies
segur que confesaries
que són diferents persones
Açò de canviar-se el cos
és com pegar-se una tos
segons pareix a un grapat
puix tenen molt de furor
d’estar en mans del doctor
per a ser modificat
Volen el nas d’Angelina
que pareix és cosa fina
per a agradar-los ad ells
De Brad Pitt als hòmens mola
on l’esquena se li esgola
per a lluir els saragüells
Més d’una d’elles sospira
per posar-se de Shakira
les caderes waka-waka
i poder hipnotisar
quan se posen a ballar
i no paréixer una haca
De Piqué no cal que es diga
quina és la part que els obliga
a passar de nou pel mege
eixa part que se dilata
quan Shakira s’arrebata
(per supost parlem del fege)
Copien el regallador
d’Scarlett en banyador
que la chica està molt mona
que li ho diguen a Bardem
quan feren lo que sabem
rodant peli en Barcelona
Si escolten consells de savis
es deixaran fer els llavis
tous com una magdalena
perque si es passen de forro
tindran molt més gran el morro
que el de Carmen de Mairena
Ací tenim el problema
de canviar l’ecosistema
del nostre cos inicial
que de tants afegitons
acabem a redolons
cosa que no és prudencial
De tant allargar la pell
va a quedar el gargamell
a l’altura del genoll
i el pàmpol de les orelles
de tant d’estirar-se d’elles
com a bufanda del coll
Els morros tan estovats
que pareixen esclatats
en un somriure infinit
no parlem de la grandària
de proporció extraordinària
en fer-se més gran el pit
Que algunes sense finor
se posen més flotador
que el ninot de Michelin
per a que els destrellatats
acaben tan marejats
com maraques de Machin
En anar passant els anys
s’acaben per vore els danys
quedant palesa la calba
i si un eixemple voleu
de qui parlem ya sabeu
és de la Duquesa d’Alba
Aixina que si al remat
tindre el cos desbaratat
no ha segut vostra intenció
mireu si en el bisturí
per molt que este siga fi
vos tallen en condició
Moltes gràcies estimat públic
MOISES RAJOY I RAMSÉS ZAPATERO
Poesia satítica que formà part de l’explicació de la falla Ecuador-Alcalde Gurrea de l’any 2012 baix el lema “L’última faraona”
ANEM A VIAJAR EN EL TEMPS
AL TEMPS QUE REGNAVA RAMSÉS
Regnant Ramsés Zapatero
sèt plagues vàrem patir
la desocupació, l’ERO
el deute per dalt de zero
la “prima” que el va parir
Els bancs caiguent en fallida
pero enviant a la Ceca
als que se passen la vida
treballant fins la solsida
per a pagar l’hipoteca
Mirant esta situació
Nostre Senyor des del cel
va pensar sense objecció
enviar la salvació
per a llevar-nos la fel
I cridant-lo en un a banda,
a Moisés Rajoy va dir,
donant-li bona encomanda
de canviar tot fil per randa
en tocar-li presidir
En les taules de la llei
davant de Deu va jurar
que ell, En Moisés Rajoy Grei,
del més pobre fins al rei
els anava a millorar
Mes baixant, en un moment,
Rajoy se’n va transformar
i oblidant el jurament
va canviar el manament
per la llei del retallar
Ni el manà se quedà lliure
del manament del retall
que no es podia ni viure
puix fins i tot per a riure
te volien pegar tall
Tot el poble protestava
d’este clar incompliment
pero Rajoy fent-se el fava
d’este problema culpava
a Zetapé el dement
Si pujaven els tributs
sempre donava raó,
deixant-los a tots ben muts,
que si estaven ells morruts
la culpa, del faraó
Si baixaven els salaris,
no era culpa de Moisés,
sinó d’aquells perdularis
que estaven de mandataris
quan governava Ramsés
I aixina tirant balons
a on la conciència se pert
a espentes i redolons
uns quaranta anys de marrons
pegant voltes pel dessert
Després de tots eixos anys
vorejant la recissió
quan s’acabaven els danys
va Moisés pels seus… afanys
i presenta la dimissió
Aixina va demostrar
ser bambau sense remissió
puix Moisés se’n va quedar
sense poder ell chafar
la terra de promissió
Ara que al poble promés
bona li varen clavar,
puix ni el faraó Ramsés
ni eixe tal Rajoy Moisés
a la gent varen salvar
Per molt que siga sagrada
una promesa divina
es capaç esta gentada
de polítics en camada
de dur-nos a la ruïna
LA SOGRA
(Extracte dels versos apareguts com a explicació de la falla que tenia per lema “Uuuuh… quina por” de la comissió l’Amistat d’Alfafar de l’any 2012. El conjunt d’estos versos va obtindre el 3 premi de la secció Regne de Valéncia del concurs de Llibrets de Lo Rat Penat)
HI HA QUI LA VEU COM UNA OGRA
LI TENEN POR A LA SOGRA
Des de que existix el mon
ningú dubta ni un segon
la sogra és un mal de cap
perque ve quan no l’esperes
i quan sí, te desesperes
puix te quedes com un drap
Quan és temps de festejar
i et comences a animar
de sobte apareix en mig
Si te’n vols anar de festa
ella sempre te contesta
que a la diversió s’afig
Quan arriba vostra boda
ella sempre s’incomoda
per qualsevol bogeria
S’acaba fent al remat
lo que diu sa voluntat
per no enfadar-se eixe dia
Des del trage al targetó
te fa anar com cagalló
fent tots els preparatius
i en el menú s’ha posat
perque ella ho ha demanat
un escabeig de perdius
Quan per fi vos heu casat
i fruïu l’intimitat
ella fa una cridadeta
perque li vol preguntar
puix se vol interessar
com se troba sa chiqueta
Tu sempre t’has preguntat
com pot ser que en realitat
es quedara ella prenyada
inclús per a fer el llit
es prestava sense enfit
per a estar acompanyada
Ara que tens descendència
esperaves en paciència
que es podia millorar
pero no ix mai de ta casa
es queda donant la brasa
en l’excusa d’ajudar
En els amics d’excursions
o quan vas de vacacions
forma part de l’equipage
no se te lleva esta por
que tens clavada en el cor
ni si et regala algun trage
Cal que passes a l’acció
i que tingues reacció
per a guanyar llibertat
escoltar algun consell
i oblidar-te del flagell
dins del que estàs tu posat
Una eixida en elegància
és pagar-li alguna estància
en algun destí desijat
T’has de rascar la boljaca
pero et lleves la matraca
i guanyes tranquilitat
Perque si gastar no vols
saps que has perdut este pols
i t’hauràs de resignar
puix molts abans hem admés
que un matrimoni som tres
i la sogra és el pilar
(M.A. Gascon, març de 2012)