Poesia satírica

Imatge

(Text i fotografia de la meua “actuació” en el café teatre de la falla Cronista

de Torrent el 7/06/2013 De regal tres poesies satíriques)

Benvolgut President, Estimada Fallera Major, Amats Vicepresidents, Membres de Junta Local Fallera de Torrent, Artistes Fallers, Tresorer, Honorable Lotera, Delegada d’infantils, Delegada d’Activitats Diverses, Fallers i Falleres tots, molt bona nit.

En este marc incomparable del Casal de Les Terretes de la falla Cronista de Torrent he vingut a reivindicar que la Junta Local em faça un concurs de declamació per a fallers majors, perque, com ningún no pot dubtar de les meues facultats per a declamar poemes en esta veu que Deu m’ha donat, vull guanyar un premi per a la meua comissió, que també tinc dret, pero el problema el trobe en que el concurs de declamació només és per a menors de 14 anys, i clar, és evident que tinc alguns anys més.

Per això, des d’esta tribuna, reivindique el concurs de declamació per a fallers majors i no hi ha millor manera de reivindicar-lo que declamant davant de tots vostés. Clar que com som majors, no tinc més remei que llegir les poesies, perque donada la meua falta de memòria per l’edat, he de recolzar-me en les fulles escrites. I vostés podrien pensar que això no és declamació i que si els infantils estan obligats a fer-lo de memòria, els majors també; pero no, perque el concurs de declamació per a fallers majors, seria llegit i aixina li ho farem saber a la Junta Local

Sense més preambuls passem a declamar i com, estem reivindicant als fallers d’una determinada edat, els poemes que vaig a llegir estan dedicats a les persones entrades en anys.

El primer poema es titula:

HI HA UNA POR ANCESTRAL:

QUE NO S’ENVOLE EL PARDAL

i està dedicat a totes les persones que es preocupen per la vida d’animalets com els pardals

Els senyors ecologistes

amants de lo natural

es posen molt alarmistes

per no dir que pesimistes

quan no s’envola el pardal

Tenen prou preocupació

per este acontenyiment

puix el pardal a l’acció

no ha passat de l’intenció

per molt que li pose esment

El menjar se l’han canviat

aportant-li vitamines

pero al pobre desgraciat

el problema no han paliat

ni receptant-li aspirines

Menja una nova esquellola

que han creat de color blau

i en principi sí que vola

pero en quant el bec redola

cap a terra en picat cau

I és que al nostre paixarell

encara que l’apuntales

des de que s’ha fet més vell

no té força en el fusell

per a menejar les ales

Se nos ha fet un baldraga

quan se posa a alçar el vol

en tots els intents naufraga

les seues ales no embraga

convertint tot en un dol

No s’alça ni un pam de terra

si torna a fer un intent

no té el cos ganes de guerra

perque el motor sempre li erra

quan les ales van batent

No troba motivació

per a mirar cap al cel

puix la seua disfunció

no veu mai la solució

ni posant-li tot el fel

Per això els naturalistes

no saben qué poden fer

ni tan sol els optimistes

que no tenen ya més pistes

per a complir el deler

I és que quan l’au s’envellix

la força se’n va esfumant

pels anys el bec s’encollix

com l’aleteig no florix

les ganes se’n van volant

El segon dels poemes que tinc el gust de declamar per a este públic tan entés es titula:

DAVANT LA FLUIXEA TRÀGICA

L’INVENT DE LA PASTILLA MÀGICA

I està dedicat a tots eixos pobres farmacèutics que no cobren i no poden provisionar-se de medicines. Pobrets, quina llàstima

Abans quan nos apretava

el tema que tu ya saps

ningú a pensar se parava

ni tampoc nos molestava

molt de temps en nostres caps

Això que tu estàs pensant

ho feem on nos agarrara

perque ningú no era sant

i calia anar deixant

que el propi cos s’aliviara

En el cau dels animals

o a on s’aventa la palla

o darrere dels rosals

eren els llocs més normals

per a fer lo que se calla

Tot funcionava correcte

no teniem cap problema

ni patiem cap defecte

el ser jove en este aspecte

nos facilitava el tema

Pero en fer-se més majors

els problemes mampregueren

començaren els errors

es griparen els motors

i els dubtes aparegueren

Vergonyosos al doctor

anem a per la recepta

per a vore si el rotor

arranca sense cremor

i la medicina accepta

Només prendre la pastilla

el cos torna a funcionar

Del tamany de la llentilla

és com tindre la manilla

per a poder trucar

Segur que truques, tranquil,

puix és màgica la cosa

les ganes te posa a mil

i fa que ixca l’alfil

quedant-te com una rosa

L’embruix de la medicina

fa que pugues consumar

¡Beneïda l’aspirina!

Puix et fa eixir la tonyina

acabant per… ¡defecar!

És que d’això se tractava

d’anar al bany normalment

¿De qué penses que parlava?

Si creies que això pensava

és que tens molt mal la ment

Tu sí que estàs enchisat

per una màgia gorrina

no me sigues malpensat

i per ser un rellepat

ves, pren eixa medicina

I per últim, en esta mostra de poemes de majors i com que millor és una fugida a temps que una derrota, acabaré en este poema titulat

SER MÉS JOVE I COMPLIR ANYS

O ÉS MENTIRA O SÓN ENGANYS

dedicat a tots aquells i aquelles que alegren la vista dels qui tenim ulls per a mirar

Una moda molt estesa

i que queda ben palesa

en els cossos de la gent

és anar rejovenint

quant més anys se van complint

en un milacre patent

Van sumant operacions

que provoquen mutacions

en els hòmens i les dones

que mirant fotografies

segur que confesaries

que són diferents persones

Açò de canviar-se el cos

és com pegar-se una tos

segons pareix a un grapat

puix tenen molt de furor

d’estar en mans del doctor

per a ser modificat

Volen el nas d’Angelina

que pareix és cosa fina

per a agradar-los ad ells

De Brad Pitt als hòmens mola

on l’esquena se li esgola

per a lluir els saragüells

Més d’una d’elles sospira

per posar-se de Shakira

les caderes waka-waka

i poder hipnotisar

quan se posen a ballar

i no paréixer una haca

De Piqué no cal que es diga

quina és la part que els obliga

a passar de nou pel mege

eixa part que se dilata

quan Shakira s’arrebata

(per supost parlem del fege)

Copien el regallador

d’Scarlett en banyador

que la chica està molt mona

que li ho diguen a Bardem

quan feren lo que sabem

rodant peli en Barcelona

Si escolten consells de savis

es deixaran fer els llavis

tous com una magdalena

perque si es passen de forro

tindran molt més gran el morro

que el de Carmen de Mairena

Ací tenim el problema

de canviar l’ecosistema

del nostre cos inicial

que de tants afegitons

acabem a redolons

cosa que no és prudencial

De tant allargar la pell

va a quedar el gargamell

a l’altura del genoll

i el pàmpol de les orelles

de tant d’estirar-se d’elles

com a bufanda del coll

Els morros tan estovats

que pareixen esclatats

en un somriure infinit

no parlem de la grandària

de proporció extraordinària

en fer-se més gran el pit

Que algunes sense finor

se posen més flotador

que el ninot de Michelin

per a que els destrellatats

acaben tan marejats

com maraques de Machin

En anar passant els anys

s’acaben per vore els danys

quedant palesa la calba

i si un eixemple voleu

de qui parlem ya sabeu

és de la Duquesa d’Alba

Aixina que si al remat

tindre el cos desbaratat

no ha segut vostra intenció

mireu si en el bisturí

per molt que este siga fi

vos tallen en condició

Moltes gràcies estimat públic

MOISES RAJOY I RAMSÉS ZAPATERO

 

Poesia satítica que formà part de l’explicació de la falla Ecuador-Alcalde Gurrea de l’any 2012 baix el lema “L’última faraona”

 

ANEM A VIAJAR EN EL TEMPS

AL TEMPS QUE REGNAVA RAMSÉS

 

Regnant Ramsés Zapatero

sèt plagues vàrem patir

la desocupació, l’ERO

el deute per dalt de zero

la “prima” que el va parir

 

Els bancs caiguent en fallida

pero enviant a la Ceca

als que se passen la vida

treballant fins la solsida

per a pagar l’hipoteca

 

Mirant esta situació

Nostre Senyor des del cel

va pensar sense objecció

enviar la salvació

per a llevar-nos la fel

 

I cridant-lo en un a banda,

a Moisés Rajoy va dir,

donant-li bona encomanda

de canviar tot fil per randa

en tocar-li presidir

 

En les taules de la llei

davant de Deu va jurar

que ell, En Moisés Rajoy Grei,

del més pobre fins al rei

els anava a millorar

 

Mes baixant, en un moment,

Rajoy se’n va transformar

i oblidant el jurament

va canviar el manament

per la llei del retallar

 

Ni el manà se quedà lliure

del manament del retall

que no es podia ni viure

puix fins i tot per a riure

te volien pegar tall

 

Tot el poble protestava

d’este clar incompliment

pero Rajoy fent-se el fava

d’este problema culpava

a Zetapé el dement

 

Si pujaven els tributs

sempre donava raó,

deixant-los a tots ben muts,

que si estaven ells morruts

la culpa, del faraó

 

Si baixaven els salaris,

no era culpa de Moisés,

sinó d’aquells perdularis

que estaven de mandataris

quan governava Ramsés

 

I aixina tirant balons

a on la conciència se pert

a espentes i redolons

uns quaranta anys de marrons

pegant voltes pel dessert

 

Després de tots eixos anys

vorejant la recissió

quan s’acabaven els danys

va Moisés pels seus… afanys

i presenta la dimissió

 

Aixina va demostrar

ser bambau sense remissió

puix Moisés se’n va quedar

sense poder ell chafar

la terra de promissió

 

Ara que al poble promés

bona li varen clavar,

puix ni el faraó Ramsés

ni eixe tal Rajoy Moisés

a la gent varen salvar

 

Per molt que siga sagrada

una promesa divina

es capaç esta gentada

de polítics en camada

de dur-nos a la ruïna

 

LA SOGRA

(Extracte dels versos apareguts com a explicació de la falla que tenia per lema “Uuuuh… quina por” de la comissió l’Amistat d’Alfafar de l’any 2012. El conjunt d’estos versos va obtindre el 3 premi de la secció Regne de Valéncia del concurs de Llibrets de Lo Rat Penat)

HI HA QUI LA VEU COM UNA OGRA
LI TENEN POR A LA SOGRA

Des de que existix el mon
ningú dubta ni un segon
la sogra és un mal de cap
perque ve quan no l’esperes
i quan sí, te desesperes
puix te quedes com un drap

Quan és temps de festejar
i et comences a animar
de sobte apareix en mig
Si te’n vols anar de festa
ella sempre te contesta
que a la diversió s’afig

Quan arriba vostra boda
ella sempre s’incomoda
per qualsevol bogeria
S’acaba fent al remat
lo que diu sa voluntat
per no enfadar-se eixe dia

Des del trage al targetó
te fa anar com cagalló
fent tots els preparatius
i en el menú s’ha posat
perque ella ho ha demanat
un escabeig de perdius

Quan per fi vos heu casat
i fruïu l’intimitat
ella fa una cridadeta
perque li vol preguntar
puix se vol interessar
com se troba sa chiqueta

Tu sempre t’has preguntat
com pot ser que en realitat
es quedara ella prenyada
inclús per a fer el llit
es prestava sense enfit
per a estar acompanyada

Ara que tens descendència
esperaves en paciència
que es podia millorar
pero no ix mai de ta casa
es queda donant la brasa
en l’excusa d’ajudar

En els amics d’excursions
o quan vas de vacacions
forma part de l’equipage
no se te lleva esta por
que tens clavada en el cor
ni si et regala algun trage

Cal que passes a l’acció
i que tingues reacció
per a guanyar llibertat
escoltar algun consell
i oblidar-te del flagell
dins del que estàs tu posat

Una eixida en elegància
és pagar-li alguna estància
en algun destí desijat
T’has de rascar la boljaca
pero et lleves la matraca
i guanyes tranquilitat

Perque si gastar no vols
saps que has perdut este pols
i t’hauràs de resignar
puix molts abans hem admés
que un matrimoni som tres
i la sogra és el pilar

(M.A. Gascon, març de 2012)